Elegies de Bierville

Elegies de Bierville és l’obra més destacada del poeta Carles Riba, una de
les grans obres de la primera postguerra catalana.
En Les elegies es fonen, potenciades per la soledat i la manca d’història del
paisatge de Bierville, tres realitats molt diferents que esdevenen gairebé
mítiques: el jo del poeta, el del seu poble i una Grècia que és pàtria comuna,
a la qual el poeta es gira ara que es troba sense la pàtria que li és pròpia. Es
tracta, de fet, d’una aventura espiritual, representada a través d’un viatge al
passat que el record potencia, amb una imatge preferent, el mar, i que es
clou en l’elegia penúltima del recull, que ha estat considerada una mena de
cant espiritual, amb el retrobament de la pròpia identitat i de la divinitat
personal de Déu i també de la col·lectivitat. Aquesta dimensió religiosa que
fins llavors no tenia la poesia de Riba penetrà profundament en tot el seu
pensament, inclosa la concepció de la literatura i aquesta dimensió la
retrobarem en obres poètiques posteriors com Salvatge cor o Esbós de tres
oratoris.